L´any 2007 commemorem el 300 aniversari de la batalla d´Almansa, fita decisiva en el decurs de la Guerra de Successió. El resultat final de la contesa va ser el Decret de Nova Planta i la fi de segles d´autogovern. La pèrdua de les lleis i institucions pròpies i la imposició d´unes altres d´estranyes tenen conseqüències encara en els nostres dies: sense capacitat de decidir per nosaltres mateixos, la nostra economia es ressent de la manca d´infraestructures i del dèficit fiscal que patim, el territori es veu desprotegit i a mercè d´interessos que només busquen el benefici immediat, i la nostra llengua continua discriminada en tots els àmbits.
Per les seues conseqüències per al nostre poble, la dictadura franquista va significar una segona derrota d´Almansa ja que va tallar d´arrel el procés de recuperació social i cultural que havíem començat a viure en els primers anys del segle XX. Amb la fí de la II República espanyola, i la repressió posterior, es van trencar aquestes esperances de redreçament nacional i consolidació democràtica. Malgrat tot, la identitat del nostre poble i el nostre desig de viure en llibertat es van mantenir vius a amplis sectors de la nostra societat, i una nova generació -reorganitzada en sindicats, partits i associacions civicoculturals- va reprendre el camí de dignitat iniciat en les primeres dècades del segle passat. Gràcies a aquesta nova empenta i al procés de recuperació democràtica van aparéixer entitats (com ara, Acció Cultural del País Valencià), partits i sindicats compromesos amb el país i la democràcia; es va iniciar -tímidament, per constatable- la valencianització de l´escola i la universitat; i amb la TV3 i Catalunya Ràdio -ara ja en procés de digitalització- i, en (malauradament) molta menor mesura, Canal 9 i Ràdio 9 s´ha aconseguit que el valencià tinga almenys una mínima presència en l´oferta audiovisual dels valencians i les valencianes.
Els últims anys, però, hem patit un govern amb interessos estranys a la majoria del nostre poble. Un govern que desatén els serveis públics, els nostres sectors industrials tradicionals i la nostra agricultura; que promou un model econòmic insostenible basat únicament en el sector turístic i en la construcció desaforada; que menysté el territori i la riquesa natural del país; que discrimina la llengua i la cultura pròpies; i que en els actes i les formes és contrari als valors de país i progrés. Això s´ha traduit en un retrocés en la majoria d´àmbits en els quals havíem aconseguit avançar. I si aquest retrocés no ha arribat més és gràcies a la resposta d´una part importantíssima d´aquesta societat que no vol perdre el que ens ha costat tant de guanyar, un moviment cívic actiu que s´identifica amb un model de país fidel a sí mateix, just, obert i modern. Possibilitar un canvi en el govern autonòmic valencià és doncs una necessitat per a la majoria del País Valencià. Els agents socials i polítics, per tant, hem d´estar a l´alçada de les circumstàncies.
L´any 2007 no només commemorem els 300 anys d´Almansa, sinó també unes eleccions autonòmiques que, per tot el que fins ara hem exposat, són molt importants per al nostre futur immediat. És un fet que per a fer possible el canvi que tants valencians i valencianes volem, i que aquest no siga un canvi purament nominal, sinó de polítiques de fons, cal un pacte polític, i un pacte ample i generós, i cal que aquest es concrete el més aviat possible. És per això que Acció Cultural del País Valencià, en la línia de tot els agents socials compromessos amb el país i el progrés, fa, una vegada més, una crida pública a tots els partits polítics que comparteixen els aquests valors perquè siguen conseqüents amb aquesta necessitat. Milers de valencians i valencianes els ho demanen per fer realitat aquest desig de canvi.
El que acabe passant finalment el 2007 serà responsabilitat de tots. Però cada agent social té una responsabilitat molt concreta, un paper a complir, en aquest procés. La de les associacions és mobilitzar la base social necessària per fomentar la implicació ciutadana i convertir la proposta en fet; la dels partits, la d´arribar a un acord. Des de les legítimes aspiracions de cadascun d´ells -per suposat-, però també des de la generositat i, sobretot, des de la priorització dels interessos generals per davant dels particulars que requereix el moment. Per això, esperem poder felicitar el més aviat possible -el temps corre- els signants d´un acord polític ample pel País Valencià i, amb ells, treballar junts per fer finalment possible el canvi que demanda aquest país.
Eliseu Climent - President d´Acció Cultural del País Valencià
Font: Levante-EMV 09/09/06
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada