28.8.07
EiP creu que EU vol fer "una depuració ideològica" expulsant Oltra i Mollà mitjançant un procés "contaminat"
La Comissió Instructora comunica la proposta d'expulsió de les diputades de Compromís
VALÈNCIA, 28 d'agost (EUROPA PRESS)
EiP ha considerat, després de rebre hui de la Comissió Instructora de EU la comunicació de la proposta d'expulsió de les diputades de Compromís Mònica Oltra i Mireia Mollà, que l'actual direcció del partit vol fer "una depuració ideològica" per mitjà d'"un procés contaminat i predeterminat".
Respecte d'això, ha assenyalat que amb esta comunicació "es materialitza el que molts dirigents d'EUPV ja donaven per fet" i culmina un procés en què "s'ha laminat la pluralitat interna" d'EUPV, el consens i sobretot el diàleg" que en les etapes anteriors a Glòria Marcos "havien regnat al si de l'organització".
De fet, ha assenyalat que la mostra "més evident del sectarisme" amb el qual, al seu parer, "s'ha actuat en tot el procés" es troba en "continuades i reiterades veus" d'actuals dirigents de EUPV, que "abans que s'iniciara el procediment d'instrucció de l'expedient d'expulsió, ja el donaven per fet".
"És més -ha agregat- la composició de la Comissió Instructora ha deixat vore clarament la intencionalitat i la premeditació d'una crònica d'expulsió anunciada, ja que, una vegada més, no s'hi ha respectat el criteri de pluralitat interna, i ha estat conformada només per afins al PC i a Glòria Marcos". "Açò no havia passat mai, ja que totes les comissions eren representatives dels sectors que formen EUPV", ha assenyalat.
Per això, ha considerat "molt lamentable" que algun membre de la Comissió Instructora "emetera juís en contra de les dos diputades durant el procés d'incoació, sumant-se així a les tesis de l'actual direcció de EUPV i evidenciant una total connivència i submissió a adoptar una resolució que el secretari d'Organització d'EUPV ja donava per feta per endavant".
EiP ha assenyalat que és "trist" que la coordinadora i l'actual direcció "hagen fet cas omís de les constants crides al diàleg i al consens" que tant d'este corrent, com "amplis sectors" d'EUPV, com Projecte Obert, a més de "la direcció mateixa de IU han fet al llarg de tots estos mesos".
Per a les diputades Oltra i Mollà, "no hi ha cap raonament estatutari o legal" que justifique la decisió que ha pres la Comissió Instructora, que consideren "il·legal" i "no ajustada a dret", i a la qual presentaran les al·legacions i esmenes oportunes en temps i forma, segons les mateixes fonts.
De la mateixa manera, des d'EiP s'espera que "quede trellat" en el Consell Nacional del pròxim dia 15 de setembre que ha de ratificar l'expulsió proposada, ja que el procediment ha mancat "en tot moment de la imparcialitat, pluralitat i nitidesa que li correspondria". [FIN]
Font: Europa Press - Vilaweb
23.8.07
22.8.07
Si no tenien prou amb el caos al País Valencià, ara també a Espanya, alegria!
EU no tolera que el líder de IU no les haya respaldado en la crisis interna
La actual dirección de Esquerra Unida tiene muy claro que el líder del partido en Madrid no es santo de su devoción. Y no sólo porque no sea comunista (la mayoría de la federación valenciana sí lo es), sino porque no toleran que Gaspar Llamazares no les haya respaldado en la crisis interna que tienen abierta con los nacionalistas y los comunistas moderados.
Por ese motivo, el próximo otoño, cuando la dirección federal de IU celebre la Asamblea que elegirá al que será candidato a la Presidencia del Gobierno, EU, con Glòria Marcos a la cabeza, hará lo posible para que Llamazares no repita como número uno del partido.
Las desavenencias entre la actual dirección de EU, formada por comunistas e independientes, y el coordinador general vienen de atrás. Sin embargo, se han acentuado tras el cisma que se ha originado dentro de la formación entre la dirección y las minorías críticas, y que se ha trasladado al grupo parlamentario de Compromís pel País Valencià.
Ya en el último Consell Nacional de EU, famoso por el ultimátum de 72 horas que se les concedió a Mónica Oltra y a Mireia Mollà para dimitir o claudicar, se pudo ver que la dirección del partido, así como la mayoría de los allí presentes, no estaban muy contentos con la labor de Llamazares.
En dicho acto, en el que se personaron dos representantes de la dirección federal, quedó claro que Llamazares no estaba a favor de ninguna expulsión, yendo en contra de la intención de la dirección de EU, y de lo que, presumiblemente, ocurrirá el próximo 15 de septiembre, fecha en la que el partido ha de decidir sobre el futuro de las dos diputadas críticas.
Y durante las últimas semanas, a través de distintos comunicados, el dirigente de IU ha dejado claro que, a pesar de que nunca apoyó la destitución de Marcos como síndica de Compromís, no quería que se produjera ninguna escisión dentro de la federación valenciana.
Será ya en otoño cuando la dirección federal se reúna para elegir las listas para las elecciones generales del próximo mes de marzo. Listas en las que no entrará Isaura Navarro, actual diputada en el Congreso por la federación valenciana y que, como ya adelantó este diario, no repetirá como número uno por la provincia de Valencia.
Las Provincias
21.8.07
CARTA ABIERTA A GASPAR LLAMAZARES COORDINADOR GENERAL DE IU
Estimado compañero:
Tras tus declaraciones el día 8 de agosto (El País, Las Provincias, Levante-EMV) sobre la crisis en EUPV, no puedo evitar el dirigirte una carta abierta para reivindicar lo que me parece de justicia.
Permíteme que te diga, compañero Coordinador, que, en justicia, no puedes situar en el mismo plano a quienes cumplimos escrupulosamente los Estatutos, normas, pactos y acuerdos de la organización y quienes sistemáticamente los violan e incumplen. Al menos a esa conclusión ha llegado Esquerra i País, que te ha "agradecido" tu llamamiento al diálogo.
Pero yo me pregunto ¿sobre qué debemos dialogar?
Quizás sobre la destitución de la Coordinadora de EUPV y cabeza de lista del Compromís Glòria Marcos, como portavoz parlamentaria, para poner en su lugar a Mónica Oltra, en contra de los acuerdos de la Asamblea de EU, de su Consell Nacional y de la Comisión Política de la Coalición electoral "Compromís pel País Valencià"
Quizás sobre el escrito que dirigieron dos diputadas de EUPV y del Bloc pidiendo la expulsión subsidiaria de Glòria Marcos del Grupo Parlamentario si la Mesa de las Cortes no la destituía como portavoz.
Quizás del escrito que presentaron esos mismos 4 parlamentarios de EiP y del Bloc proponiendo formalmente a las Cortes una persona diferente a la acordada por el Consell Polític de EUPV de acuerdo a lo estipulado en el pacto electoral de Compromís pel País Valencià, incumpliendo dicho pacto y los Estatutos de EUPV.
Quizás del incumplimiento estatutario del ingreso de sus salarios en las cuentas de EUPV, que Mónica Oltra y la hija de Pasqual Mollà están cometiendo desde el principio de la legislatura (ni siquiera ingresaron el salario de junio) antes incluso de estallar el conflicto. O quizás de los más de 2.000 euros que deben a la organización de sus salarios de junio y julio.
Quizás debemos dialogar sobre el incumplimiento de Isaura Navarro de la misma obligación estatutaria de ingresar su salario en las cuentas de EUPV, o quizás de los aproximadamente 5.000 euros que deberá ya a la organización.
Quizás de lo que propones que dialoguemos es de los impagos de la compañera Presen Urán, a la cual has tenido "liberada" en Madrid durante estos años, con un sueldo pagado por EUPV, aunque, no hemos "visto" el 10% de su salario que le corresponde a la organización, y por ello nos adeuda más de 3.000 euros.
Quizás habrá que dialogar sobre el incumplimiento de ingreso de sueldos durante los últimos meses de la pasada legislatura de todos los diputados salientes, y específicamente sobre las deudas que tienen con EUPV algunos de ellos, quienes no han pasado la parte de sus sueldos que en justicia estatutaria le corresponde a la organización: 1.500 euros Joan Antoni Oltra (EiP), 1.800 Dolors Pérez (EiP), o quizás el caso más desvergonzado de todos, el de Alfred Botella (Projecte Obert) que no sólo no ingresó su salario en las cuentas de EUPV desde Marzo en adelante, sino que además se apropió indebidamente del salario que se le pagó por error desde EUPV en marzo: 3.000 euros de las finanzas propias de EUPV que ¡este se ha quedado para sí sin mayor rubor!
Quizás deberíamos dialogar sobre las suculentísimas pensiones e indemnizaciones parlamentarias de los diputados y diputadas salientes, quienes cobrarán un mes de salario completo por cada año que hayan estado como diputados.
Quizás deberíamos dialogar sobre lo que dijo Pasqual Mollà en el Consell Polític de EUPV de junio en el sentido de que no reconocen los órganos de dirección de EUPV ni acatan sus decisiones, como así ha sucedido, situándose al margen de la organización y sus normas.
Quizás deberíamos dialogar sobre quién tiene mayoría en el máximo órgano de garantías de EUPV: la Sindicatura de Greuges. No es la "mayoría" que dirige EU quien tiene esa mayoría, antes bien, cómo síntoma de salud democrática son las minorías quienes tienen mayoría. Sin embargo no hay recursos ni resoluciones contra los acuerdos de los órganos de dirección de EUPV. ¿Será porque en todo momento han sido adoptados de acuerdo a los estatutos, la legalidad y sobre todo respetando el más escrupuloso funcionamiento democrático de la organización?
Quizás deberíamos dialogar sobre la falta de problemas en los censos de EUPV y cómo estos garantizan un funcionamiento plenamente democrático de la organización de acuerdo al principio de "una persona un voto", y de unos criterios de representación tan proporcional y protector con las minorías como no lo tiene ninguna de todas las federaciones de Izquierda Unida. En EUPV con un 25% de los votos de un órgano, colocas el segundo puesto en una candidatura ordenada. ¿No es eso el máximo respeto a la pluralidad?
Quizás deberíamos dialogar sobre por qué quienes pierden las asambleas y las votaciones se niegan a aceptar las decisiones democráticas de EUPV.
Quizás deberíamos dialogar sobre por qué no has querido hablar con la Coordinadora de EUPV desde hace semanas.
Quizás deberíamos dialogar sobre la venida de Rubén Fernández a un acto de EiP en junio, y cómo una semana después estalló todo el conflicto con ellos. Quizás deberíamos hablar de cuanto ha contribuido esa visita a dar alas a los sectores más rupturistas de EiP.
Quizás deberíamos dialogar sobre la política de comunicación del compañero Mendi, quien dado que fue censurado políticamente por el Consejo Político Federal en su momento, no debería tener ninguna responsabilidad en este campo dentro de IU. Sin embargo, ignorando lo que acuerdan los órganos de dirección de IU, Mendi se sigue manteniendo en el cargo. Quizás quieres que dialoguemos sobre cómo al día siguiente de que desde el Área Interna Federal se envía una carta tuya en la que dices "desautorizar y no compartir el procedimiento e intento de sustitución y , en su caso, la hipotética expulsión de la Coordinadora General de EUPV, Gloria Marcos, como portavoz y miembro del Grupo Parlamentario;" el compañero Mendi envía una nota de prensa sobre este mismo tema en la cual desaparece cualquier mención a esta desautorización y sólo se traslada un "llamamiento al diálogo", poniendo en plano de igualdad a la legítima dirección política de EUPV y a quienes están incumpliendo estatutos y normas internas y acuerdos electorales.
Quizás deberíamos dialogar sobre la última actuación de Mónica Oltra: cambiar la cuenta en la que se debe ingresar la subvención del Grupo Parlamentario, incumpliendo lo acordado por unanimidad en la Comisión Política de Compromís pel País Valencià, en la que están representadas las cinco fuerzas políticas que integran la coalición. Ahora ya ni EUPV tendrá control alguno sobre las finanzas del Grupo Parlamentario. ¿Es sobre eso, sobre lo que también hay que dialogar?
Pero, compañero Coordinador, sólo es posible el diálogo desde el cumplimento estricto de la legalidad. El diálogo no es posible desde el chantaje que supone haber apartado a Gloria Marcos de la Portavocía del Grupo Parlamentario, y el incumplimiento sistemático de todas las obligaciones económicas estatutarias por parte de Esquerra i País y Projecte Obert. Si se normaliza la situación parlamentaria y se vuelve a la legalidad económica estatutaria, se habrán dado los pasos necesarios para poder dialogar sobre la política de EUPV. Espero compañero Llamazares que instes a los componentes de EiP y de Projecte Obert a que se sitúen dentro de la legalidad orgánica. Esa es la mediación que deberías estar ejerciendo. Cualquier otro llamamiento vacuo al diálogo, cuando la dirección democrática de la organización y la legalidad estatutaria están siendo pisoteadas por unos cuantos, sólo nos puede sonar mal a quienes actuamos siempre atendiéndonos a las normas.
Quedo a tu disposición para poder dialogar:
Ricardo Sixto Iglesias
Secretario de Organización de Esquerra Unida del País Valencià.
20.8.07
ENTREVISTA: MÓNICA OLTRA Síndic de Compromís pel País Valencià (El PAÍS 19-08-07, traduïda)
Mónica Oltra és, des de finals de juliol, la Síndic de Compromís pel País Valencià en les Corts Valencianes -grup compost per cinc diputats d’Esquerra Unida (EU), dos d’ells del corrent nacionalista Esquerra i País (EiP) i dos del Bloc Nacionalista Valencià- després d’una votació en què la majoria nacionalista va rellevar Glòria Marcos, coordinadora d’EU, triada setmanes abans. Es va precipitar així una crisi que encara segueix i que projecta un futur incert per a EU. Fundadora d’EU, on es va integrar com a militant que era, des dels seus 15 anys, del Partit Comunista del País Valencià, Mónica Oltra va evolucionar cap al nacionalisme i ara està en EiP. Va nàixer fa 37 anys en Neuss (Alemanya), filla d’emigrants que van tornar a València en 1984, i parla quatre idiomes. Va estudiar dret, professió que exerceix amb èxit en un bufet que no vol deixar del tot a pesar del seu nou treball de diputada. Diu que la crisi de Compromís ve de lluny, des que Marcos va ser triada coordinadora d’EU. Perquè a partir d’ací, diu, en EU “s’opta per la imposició”.
“No se li pot dir a la gent que està vivint en un país horrorós, que tot va malament, que tot és negatiu. Al final no és creïble”
“Intentarem contribuir a millorar eixe espai d’esquerra, ecologista i valencianista que els ciutadans estan reclamant”
Pregunta. On va Mónica Oltra?
Resposta. A moltes parts, perquè te una vida que no sols és la política; va, primer, a realitzar-se com a persona i professionalment, a realitzar-se també en el seu pla familiar i en la política, a intentar que este país s’assemble a eixe país que molta gent somiem.
P. Com acabarà tot este embolic d’Esquerra Unida i d’Esquerra i País, i del Bloc, i de Compromís pel País Valencià?
R. Este embolic? Jo no ho definiria així; hi haurà gent que ho definisca com una crisi, i podria ser, però seria una crisi de creixement. Però anem anomenar-la etapa. El que ha de nàixer és un camí que hem de caminar junts i que per descomptat ha de ser cap a un projecte que realment vullga representar els valors de l’ecologisme, del valencianisme, de l’esquerra política, i que, a mes, tinga una incidència social suficient per a ser determinant en el desenvolupament d’un nou rumb per a la Comunitat.
P. Tot el que hi ha succeït en Compromís estava preparat, com insinua la direcció d’EU?
R. No. Açò és vènia gestant des de fa temps i els esdeveniments han vingut determinats per l’actuació de tots. No hi ha només un responsable. És clar que hi ha diferències en la manera d’entendre la política i de com funciona un partit com el nostre, que naix amb la voluntat d’unir gents que veníem de distintes trajectòries i que tots ens sentirem a gust. I així ha funcionat prou be, fins que ha arribat una direcció que ha volgut que només una de les sensibilitats, la comunista, siga la que impose als altres els seus criteris.
P. Estem parlant d’anys.
R. Així és, des de l’arribada de Glòria Marcos. Ahí és quan comencem a tindre problemes, perquè quan en un projecte plural que te el consens i el diàleg com a manera de fer les coses, s’opta per la imposició… Per això que açò comença molt abans.
P. I això que Mónica Oltra treballa per al Bloc?
R. Que em diguen això… hi ha gent que no sap estar, i eixe tipus de declaracions les atribuïsc mes a un sobrecalfament personal d’algú que no s’ha assentat a pensar i diu el que vol. És evident que no treballe per al Bloc. En tot cas, el meu objectiu és contribuir que puga haver-hi una força política rellevant, que tinga quelcom que dir en el canvi polític d’aquest país.
P. És veu fora d’EU?
R. No, no em veig fora, però pareix que altres sí que ho veuen així, perquè estic llegint declaracions de gent del meu partit en eixe sentit. I em dolen prou. Aniré a on haja d’anar per a defendre la meua militància, perquè crec en el projecte d’EU, en el col•lectiu, no en cap projecte personal de gent d’EU.
P. L’estructura d’EU, amb un PC dominant, és adequada?
R. No, en absolut, i eixe és el nuc gordià. No hi ha mes. No és el canvi de Síndic, no és el conseller en RTVV. Eixos són assumptes col•laterals, el nuc gordià és: ser una esquerra en què el Partit Comunista és el dominador absolut, no ja l’hegemònic, sinó el que esclafa a tots els altres? Un projecte així, serveix de veritat als ciutadans?
P. I amb un missatge que s’ha considerat massa negatiu.
R. Sí, eixa és una dels qüestions que, quan és va fer l’anàlisi electoral, plantejàvem alguna gent. No se li pot dir a la gent que està vivint en un país horrorós, que tot va malament, que tot és negatiu. Era no a tot. Però, quin era el nostre sí? Perquè quan un és presenta als eleccions, els votants pregunten que m’oferixes tu?, Quin és el teu projecte? No ens podem definir només a la contra del PP o a la contra del PSOE. Ens ha faltat identitat. Quan ho pintes tot tan negre, al final no és creïble.
P. EiP és convertirà en partit a l’octubre. I després, què?
R. Tenim un congrés, veurem com ix i després intentarem contribuir a millorar eixe espai d’esquerra, ecologista i valencianista que els ciutadans estan reclamant. Un canvi d’orientació política, de cares, canvi en els maneres de fer els coses. La gent vol coses noves.
P. El mes recent motiu de disputa ha sigut la decisió, adoptada dilluns passat, de canviar el compte corrent on s’ingressa la subvenció de les Corts al grup parlamentari de Compromís. Per què? Per temor que EU retinga els fons i intente controlar el grup per la via econòmica? Perquè no vol pagar l’impost revolucionari de part del seu salari per al partit?
R. Calç distingir. L’impost revolucionari ix de la nòmina, que alguna gent ingressa directament en el compte del partit, però que altres no, entre altres coses perquè no ens hem reunit per a saber quant pagarem. No s’ha fet això que fan treballadors i empresaris, que negocien quant pagarà un i cobrarà l’altre. Jo no sé encara quant cobraré. I com els ponts de diàleg per part d’EU estan trencats, aleshores és complicat arribar a acords. Però ningú s’ha negat a pagar. Una altra qüestió és la subvenció al grup parlamentari, que te diversos apartats, alguns finalistes. Jo vaig veure que els diners anava a un compte que no era del grup, i això era una il•legalitat. Per això vaig anar a Hisenda, vaig traure un NIF i obrirem un compte. D’ací és pagaran les despeses de material, de personal, etc. I després, és repartirà en funció dels acords de Compromís i del percentatge que cada partit te, això és inqüestionable.
P. Esquerra Republicana hi ha dit que la portarà als tribunals arran d’eixa decisió entorn del compte corrent.
R. Be, aleshores em defendré.
P. Era necessària la substitució de Glòria Marcos com Síndic del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià?
R. El grup ho va creure així. Jo crec que després de les eleccions Glòria Marcos hauria d’haver pres una sèrie de decisions que no va prendre. Així i tot, ella va eixir triada Síndic del grup i començarem a funcionar. El problema és que quan la major part de les decisions és prenen d’esquena al grup parlamentari, quan arriba un moment en què hi ha una decisió concreta que prendre que és el nomenament del representant en el consell d’administració de RTVV i Glòria Marcos s’arroga la representativitat d’EU i de fet EU és qui col•loca una persona, quan això no ho posa el protocol de relacions de la coalició… I quan a mes nosaltres plantegem que Amadeu Sanchis no complia els requisits mínims que exigix la llei, de professionalitat i coneixement dels mitjans de comunicació, i demanem parlar-ne en la reunió del grup per a fer propostes i buscar altres eixides, i en eixe moment Glòria Marcos s’alça, i diu “ací no és vota, s’ha acabat la reunió” i després presenta Sanchis sense que el grup haja votat… Era la segona vegada que prenia una decisió a esquenes del grup. Va aprofitar la primera votació, en la que va eixir triada Síndic, per a després prendre les decisions en solitari. Llavors la majoria del grup va acordar substituir-la. Però sense res mes. No hi ha mes rerefons que eixe. Jo crec que podem continuar treballant junts. Jo puc treballar en eixe grup de Síndic, de portaveu ajunta o de diputada, i ja està. I crec que tot els demés deurien poder fer-ho.
La coalició Compromís pel País Valencià va entrar en crisi quan a penes havia començat a treballar. Els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals van ser determinants. Però els problemes vénen d’abans, segons Mónica Oltra, triada Síndic, i naixen en Esquerra Unida, on els comunistes defenen -”imposen”, diu ella- la seua exigua majoria. “Crec en el projecte d’EU, en el col•lectiu, no en cap projectes personalista de gent d’EU”, diu la Síndic.
Font: Annanoticies / El País