ENTREVISTA: MÓNICA OLTRA Síndic de Compromís pel País Valencià (El PAÍS 19-08-07, traduïda)

“Serveix una esquerra en què el Partit Comunista lamina a tots els altres?”

Mónica Oltra és, des de finals de juliol, la Síndic de Compromís pel País Valencià en les Corts Valencianes -grup compost per cinc diputats d’Esquerra Unida (EU), dos d’ells del corrent nacionalista Esquerra i País (EiP) i dos del Bloc Nacionalista Valencià- després d’una votació en què la majoria nacionalista va rellevar Glòria Marcos, coordinadora d’EU, triada setmanes abans. Es va precipitar així una crisi que encara segueix i que projecta un futur incert per a EU. Fundadora d’EU, on es va integrar com a militant que era, des dels seus 15 anys, del Partit Comunista del País Valencià, Mónica Oltra va evolucionar cap al nacionalisme i ara està en EiP. Va nàixer fa 37 anys en Neuss (Alemanya), filla d’emigrants que van tornar a València en 1984, i parla quatre idiomes. Va estudiar dret, professió que exerceix amb èxit en un bufet que no vol deixar del tot a pesar del seu nou treball de diputada. Diu que la crisi de Compromís ve de lluny, des que Marcos va ser triada coordinadora d’EU. Perquè a partir d’ací, diu, en EU “s’opta per la imposició”.

“No se li pot dir a la gent que està vivint en un país horrorós, que tot va malament, que tot és negatiu. Al final no és creïble”
“Intentarem contribuir a millorar eixe espai d’esquerra, ecologista i valencianista que els ciutadans estan reclamant”

Pregunta. On va Mónica Oltra?

Resposta. A moltes parts, perquè te una vida que no sols és la política; va, primer, a realitzar-se com a persona i professionalment, a realitzar-se també en el seu pla familiar i en la política, a intentar que este país s’assemble a eixe país que molta gent somiem.

P. Com acabarà tot este embolic d’Esquerra Unida i d’Esquerra i País, i del Bloc, i de Compromís pel País Valencià?
R. Este embolic? Jo no ho definiria així; hi haurà gent que ho definisca com una crisi, i podria ser, però seria una crisi de creixement. Però anem anomenar-la etapa. El que ha de nàixer és un camí que hem de caminar junts i que per descomptat ha de ser cap a un projecte que realment vullga representar els valors de l’ecologisme, del valencianisme, de l’esquerra política, i que, a mes, tinga una incidència social suficient per a ser determinant en el desenvolupament d’un nou rumb per a la Comunitat.

P. Tot el que hi ha succeït en Compromís estava preparat, com insinua la direcció d’EU?
R. No. Açò és vènia gestant des de fa temps i els esdeveniments han vingut determinats per l’actuació de tots. No hi ha només un responsable. És clar que hi ha diferències en la manera d’entendre la política i de com funciona un partit com el nostre, que naix amb la voluntat d’unir gents que veníem de distintes trajectòries i que tots ens sentirem a gust. I així ha funcionat prou be, fins que ha arribat una direcció que ha volgut que només una de les sensibilitats, la comunista, siga la que impose als altres els seus criteris.

P. Estem parlant d’anys.
R. Així és, des de l’arribada de Glòria Marcos. Ahí és quan comencem a tindre problemes, perquè quan en un projecte plural que te el consens i el diàleg com a manera de fer les coses, s’opta per la imposició… Per això que açò comença molt abans.

P. I això que Mónica Oltra treballa per al Bloc?
R. Que em diguen això… hi ha gent que no sap estar, i eixe tipus de declaracions les atribuïsc mes a un sobrecalfament personal d’algú que no s’ha assentat a pensar i diu el que vol. És evident que no treballe per al Bloc. En tot cas, el meu objectiu és contribuir que puga haver-hi una força política rellevant, que tinga quelcom que dir en el canvi polític d’aquest país.

P. És veu fora d’EU?
R. No, no em veig fora, però pareix que altres sí que ho veuen així, perquè estic llegint declaracions de gent del meu partit en eixe sentit. I em dolen prou. Aniré a on haja d’anar per a defendre la meua militància, perquè crec en el projecte d’EU, en el col•lectiu, no en cap projecte personal de gent d’EU.

P. L’estructura d’EU, amb un PC dominant, és adequada?
R. No, en absolut, i eixe és el nuc gordià. No hi ha mes. No és el canvi de Síndic, no és el conseller en RTVV. Eixos són assumptes col•laterals, el nuc gordià és: ser una esquerra en què el Partit Comunista és el dominador absolut, no ja l’hegemònic, sinó el que esclafa a tots els altres? Un projecte així, serveix de veritat als ciutadans?

P. I amb un missatge que s’ha considerat massa negatiu.
R. Sí, eixa és una dels qüestions que, quan és va fer l’anàlisi electoral, plantejàvem alguna gent. No se li pot dir a la gent que està vivint en un país horrorós, que tot va malament, que tot és negatiu. Era no a tot. Però, quin era el nostre sí? Perquè quan un és presenta als eleccions, els votants pregunten que m’oferixes tu?, Quin és el teu projecte? No ens podem definir només a la contra del PP o a la contra del PSOE. Ens ha faltat identitat. Quan ho pintes tot tan negre, al final no és creïble.

P. EiP és convertirà en partit a l’octubre. I després, què?
R. Tenim un congrés, veurem com ix i després intentarem contribuir a millorar eixe espai d’esquerra, ecologista i valencianista que els ciutadans estan reclamant. Un canvi d’orientació política, de cares, canvi en els maneres de fer els coses. La gent vol coses noves.

P. El mes recent motiu de disputa ha sigut la decisió, adoptada dilluns passat, de canviar el compte corrent on s’ingressa la subvenció de les Corts al grup parlamentari de Compromís. Per què? Per temor que EU retinga els fons i intente controlar el grup per la via econòmica? Perquè no vol pagar l’impost revolucionari de part del seu salari per al partit?
R. Calç distingir. L’impost revolucionari ix de la nòmina, que alguna gent ingressa directament en el compte del partit, però que altres no, entre altres coses perquè no ens hem reunit per a saber quant pagarem. No s’ha fet això que fan treballadors i empresaris, que negocien quant pagarà un i cobrarà l’altre. Jo no sé encara quant cobraré. I com els ponts de diàleg per part d’EU estan trencats, aleshores és complicat arribar a acords. Però ningú s’ha negat a pagar. Una altra qüestió és la subvenció al grup parlamentari, que te diversos apartats, alguns finalistes. Jo vaig veure que els diners anava a un compte que no era del grup, i això era una il•legalitat. Per això vaig anar a Hisenda, vaig traure un NIF i obrirem un compte. D’ací és pagaran les despeses de material, de personal, etc. I després, és repartirà en funció dels acords de Compromís i del percentatge que cada partit te, això és inqüestionable.

P. Esquerra Republicana hi ha dit que la portarà als tribunals arran d’eixa decisió entorn del compte corrent.
R. Be, aleshores em defendré.

P. Era necessària la substitució de Glòria Marcos com Síndic del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià?
R. El grup ho va creure així. Jo crec que després de les eleccions Glòria Marcos hauria d’haver pres una sèrie de decisions que no va prendre. Així i tot, ella va eixir triada Síndic del grup i començarem a funcionar. El problema és que quan la major part de les decisions és prenen d’esquena al grup parlamentari, quan arriba un moment en què hi ha una decisió concreta que prendre que és el nomenament del representant en el consell d’administració de RTVV i Glòria Marcos s’arroga la representativitat d’EU i de fet EU és qui col•loca una persona, quan això no ho posa el protocol de relacions de la coalició… I quan a mes nosaltres plantegem que Amadeu Sanchis no complia els requisits mínims que exigix la llei, de professionalitat i coneixement dels mitjans de comunicació, i demanem parlar-ne en la reunió del grup per a fer propostes i buscar altres eixides, i en eixe moment Glòria Marcos s’alça, i diu “ací no és vota, s’ha acabat la reunió” i després presenta Sanchis sense que el grup haja votat… Era la segona vegada que prenia una decisió a esquenes del grup. Va aprofitar la primera votació, en la que va eixir triada Síndic, per a després prendre les decisions en solitari. Llavors la majoria del grup va acordar substituir-la. Però sense res mes. No hi ha mes rerefons que eixe. Jo crec que podem continuar treballant junts. Jo puc treballar en eixe grup de Síndic, de portaveu ajunta o de diputada, i ja està. I crec que tot els demés deurien poder fer-ho.

La coalició Compromís pel País Valencià va entrar en crisi quan a penes havia començat a treballar. Els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals van ser determinants. Però els problemes vénen d’abans, segons Mónica Oltra, triada Síndic, i naixen en Esquerra Unida, on els comunistes defenen -”imposen”, diu ella- la seua exigua majoria. “Crec en el projecte d’EU, en el col•lectiu, no en cap projectes personalista de gent d’EU”, diu la Síndic.

Font: Annanoticies / El País