L´acord Bloc-EUPV: una visió des de comarques

JOSEP M. MOYA

A Gandia, el meu poble, EUPV no té representació municipal. A la Safor, només compta amb 4 regidors a la comarca, front als 52 i 8 alcaldies del Bloc. Eixa situació ens empobreix políticament, és cert, però és la realitat. A Gandia, les passades eleccions municipals, l´esquerra salvàrem la majoria per molt poc i PSOE i la coalició Bloc-Esquerra Verda formalitzàrem un acord de govern. Des de l´inici, EUPV hi ha vessat crítiques, fonamentalment a nosaltres, no tant al PSOE, no només injustificades sinó, de vegades, esperpèntiques, reclamant-nos adesiara l´eixida del govern. Tot i això, insisteix en parlar d´un possible acord electoral municipal al que el Bloc s´hi mostra procliu, amb l´única condició de diferir les converses per veure com es resolen les de País. Esta lògica postura està sent assetjada pels companys d´EUPV els quals a més, mentrestant, no s´estan de continuar criticant el Bloc, en públic i en privat, encara que siga utilitzant mentides, i prou que ho saben. Però el Bloc continua disposat a parlar, pel bé de la ciutat, i, per respecte, ens estimem no fer cap oferta en base als resultats electorals d´un i d´altre.

Darrerament s´escolten veus que parlen d´emergència nacional al País Valencià després de tants anys de tutela del PP. N´estic d´acord, amb una matisació: el nostre país es troba en emergència fa ja tres-cents anys i, tret d´alguns episodis d´esperança frustrada, d´aleshores ençà cadascun d´eixos anys ha suposat un pas enrere, inclosos els de la transició (si ho comparem amb altres territoris de l´estat espanyol) i els de governs del PSOE (que no foren capaços de bastir els fonaments adequats per evitar l´actual situació). Siga com siga, molts hem coincidit en la necessitat d´articular els mecanismes necessaris per deturar este procés. Una de les inèrcies indispensables ens l´han de proporcionar els moviments cívics de tota mena que pateixen l´agonia del nostre país, però no podem amagar que és el polític l´àmbit en el qual tindrem més capacitat per capgirar el rumb.

Estem, per tant, obligats a reflexionar el present i fer el que calga. No obstant això, també ens pertoca mirar de reüll el futur. La història de la política valenciana està farcida d´actituds possibilistes que intentaven resoldre situacions concretes però que es van demostrar altament pernicioses per al futur, entre les quals cal esmentar com a pecat original la desfeta del PSPV i la seua integració en el PSOE que ens va deixar orfes d´un referent nacionalista i va engreixar, més qualitativament que numèricament, un partit estatal. D´esquerres, però estatal. Caldria anar en compte, per tant, amb el perill que pot suposar resoldre el possible acord d´esquerres en base a anàlisis conjunturals si este no ajuda a dibuixar un mapa electoral desitjable per a un país amb voluntat de ser-ho. I crec que no sóc subjectiu si afirme que en eixe mapa electoral ha d´estar present un partit nacionalista com el que, hui, representa el Bloc. Eixe acord, per tant, hauria de protegir i vetlar pel futur de l´únic partit nacionalista que, amb els seus defectes, ha estat capaç de teixir una xarxa amb representació a tot arreu del país. I malament hi podrà contribuir si naix d´una humiliació, acceptada, a més, resignadament.

Des de la perspectiva d´un càrrec institucional del Bloc en la capital d´una comarca on les coses no són iguals que al País Valencià o a València ciutat i on malgrat la quasi inexistència d´EUPV i el seu posat demagògicament bel·ligerant li manifestem el nostre respecte i la nostra predisposició a negociar el que siga, l´acord del seu Consell Polític és una humiliació intolerable. Per moltes voltes que li peguem els números són els que són. A les eleccions de 2003, EUPV obtingué 155.000 vots (6 escons) i el Bloc 115.000. La suma d´ambdós (270.000) hagués suposat 10 diputats: els 6 d´EUPV i 4 del Bloc. Però EUPV, malauradament a la baixa, pretén reservar-se els sis i atorgar al Bloc només dos dels quatre que ell aportaria. És evident que ningú del Bloc acceptarem això però ens cal preguntar-nos què en pensen tots aquells que han vingut reclamant un acord i si encara creuen, després de l´oferta, que a Esquerra Unida l´interessa el futur del nostre País. I, si us plau, que ningú gose adreçar-se al Bloc demanant-nos generositat. Precisament per això, pel nostre compromís amb el futur del País Valencià, resulta del tot impossible acceptar eixe acord que podria suposar la desaparició d´un dels millors instruments per al redreçament del nostre poble. Tot i això, espere ansiós l´opinió dels agents cívico-socials que es mostraven partidaris d´un acord. També ho estan en estos termes?

* Portaveu a Gandia i Conseller Nacional del Bloc Nacionalista Valencià.

Font: Levante-EMV 21/09/06