Qui tem un pacte valencià de progrés?

FRANCESC BAIXAULI

El PP, no? Fer llum i no fum, aquesta és la meua intenció. Pense humilment que els electors de l´esquerra, els sofridors més conscients de la destrosa que el PP ha ocasionat i ocasionarà -per pura inèrcia- al nostre poble, necessiten alguna garantia i algunes paraules conhortadores que els animen a continuar lluitant, des de la civilitat més pública i des de la seua consciència més privada, contra la mentida organitzada -em pena dir-ho- en què s´han convertit la Generalitat i les institucions que arramba. Il·lusionar aquestes persones i aquests col·lectius diversos, que sovint esdevenen oasis meravellosos dins del nostre cos social, és el primer i més important dels passos necessaris per a arribar a la Generalitat

No us parle des de la ingenuïtat, sinó des de la convicció íntima i el pur càlcul electoral, quan dic que amb una voluntat néta podem transformar la majoria sociològica de progrés que viu en les nostres terres en una majoria electoral en Les Corts. Cal pactar, és cert, i cadascú ha de posar el que cal per a que aquest període fosc que va encetar un personatge com Zaplana s´acabe, per a donar pas a un període inequívoc de construcció nacional al servei, abans que res, de les persones que no arriben a final de mes.

És veritat que dos i dos no són quatre, ni en política, ni en tantes altres coses de la vida. Ara bé, no sumar només beneficia el PP. Cal dir-ho perquè sembla que açò s´oblida. No hem sumat en dues vegades consecutives ja, amb el BLOC xutant i fregant el pal electoral, així que ni l´aritmètica ni la història recent estan en contra de qualsevol dels pactes possibles. Resulta com a mínim sorprenent que s´argumente, com un element que impedix la consecució d´acords, la complexitat que envolta aquests pactes, previs o no. Com sorprenent resulta que es done per assentada la beligerància contumaç i irreductible, d´uns electors progressistes que mai votarien una candidatura amb segons quina altra candidatura progressista. Tenint en compte que la progressia està ben farta del PP, poc esperem pel que es veu del discurs raonat i de l´explicació dels motius que porten els partits a fer allò que el sentit comú indica. Cal dir en aquesta línia, perquè no s´ha dit, que un programa de cent dies d´un govern progressista ens donaria prou estímul per capgirar aquesta realitat de plom que ens envolta i transformar en dinamo electoral el vigor social de la progressia valenciana.

Pense que si estiguérem bastant farts del PP i de les mentides que els seus dirigents lluixen com si foren corbates, sobre el pit, ben a la vista i de tots els colors, el pacte seria com soltar la vela al vent, una cosa natural i que dóna alegria. Potser no estem bastant farts que la desinversió en l´escola pública siga un instrument actiu de desigualtat, ni que en els hospitals públics la desatenció i les esperes siguen grosses i llargues, ni que enfonsem els diners públics perforant coves d´Ali-Babà, ara Terra Mítica, ara CACSA, ara Julio Iglesias i l´IVEX, ara Fabra i Naranjax, per a ofrenar noves glòries a les Bahames i les illes Caiman, sota la supervisió de Camps, abans escolanet i ara mestre de cerimònies. Mentre, cada dia tanca una empresa del tèxtil o el moble que havia vist passar tres generacions, o es jubila, calladament, un centenar de llauradors, com una raça cansada, fruit del ventre abans prodigiós i ara semat, perquè tem parir fills que no podran acampar.

Potser no estem bastant farts del PP.

La prudència del PSPV és lògica. Cal esperar que arriben a un acord EU i BLOC, que han decidit encetar negociacions i que, a pesar de les males notícies, no les han trencat definitivament. Però també cal dir ara per ara, més per a les oïdes de l´electorat progressista que de les cúpules dels partits, que el PSPV ha de donar garanties que els vots de l´esquerra en aquesta ocasió no aniran a la paperera. Ho he dit on s´ha de dir i ho mantinc públicament, perquè crec que un excés de prudència esdevé una imprudència i que el PSPV, si de cas les coses no rutllaren com cal entre EU i BLOC, s´ha d´oferir per a facilitar les coses i arribar a pactes preelectorals que donen veu i representativitat a tothom, condicionant aquesta força, és clar, a la constitució d´un govern de progrés a la Generalitat.

Aquells que treballeu pel poble valencià sabeu que tenim uns cromosomes en l´animeta que ens fan rebel·lar-nos davant algunes situacions, malgrat les incomoditats que açò comporta. Que malgrat les incerteses tenim alguna seguretat, alguna convicció, que ens fa superar la força de la gravetat i anar a contracorrent. Segur que sabeu del que parle. Treballem plegats pel pacte abans i després o abans o després, però anem a la mesa negociadora amb voluntat generosa i amb propostes de llarga volada. Sols podrem cedir, uns i altres, si estem bastant farts del PP.

* Executiva Nacional del PSPV-PSOE.

Font: Levante-EMV 23/09/06