Un futur plural i d´esquerres

GLÒRIA MARCOS I MARGA SANZ

Si ara hi ha lloc a l´esperança, si la dreta veu fantasmes tripartits a tot arreu i apunta la seua artilleria mediàtica cap a nosaltres, és perquè hem encertat en el diagnòstic i en la solució. Dia sí dia també ens assabentem per la premsa de les corrupteles d´algun càrrec públic. I ens consta que molts d´aquests dossiers arriben als mitjans de comunicació remesos pels seus propis companys de partit. La guerra fratricida demostra que el final està més prop que mai i les famílies del PP s´afanyen a apoderar-se de les restes.

Els projectes urbanístics s´amuntonen, més de 100 camps de golf i centenars de milers d´habitatges de luxe, perquè els especuladors volen cobrar-se els préstecs -els favors- abans que expire el termini en maig de 2007. Als paràsits que han erigit la seua fortuna sobre la desfeta ecològica del territori, l´esgotament de les reserves hídriques i la crisi industrial i agrària se´ls acaba el negoci. Comencen a posar-se nerviosos, no tant per la derrota del PP com perquè l´esquerra transformadora tinga molt a dir en el proper Govern autonòmic. L´alternança no els hi preocupa en absolut, han viscut més transicions i la cosa els ha anat pràcticament igual. Però, aquest cop el canvi serà possible només gràcies a l´esquerra de veritat.

Al País València, el PSPV ha donat clars símptomes d´incapacitat per plantejar una alternativa seriosa al govern del Partit Popular. La reforma estatutària va ser la prova que no tenen respostes satisfactòries per als ciutadans i ciutadanes que reclamen un model de País ben diferent a l´actual. Fa poc, ho tornaren a demostrar al negar-se a acceptar la moratòria urbanística que requereix un compromís decidit amb el territori o impulsant la privatització dels serveis públics municipals, com ara a Sagunt. Per a nosaltres no és una sorpresa. Fa anys que deixàrem d´esperar-los i fem camí, i oposició a la depredació de la dreta, de la mà dels moviments socials.

Tot i això, hi havia qui encara confiava en un gir copernicà de l´organització liderada per Joan Ignasi Pla. Però l´esperança ha acabat claudicant davant l´evidència. Les mirades i els anhels es giraren cap a l´esquerra transformadora, conscients de les febleses però, sobre tot, del potencial aglutinador. Esquerra Unida es va posar a treballar de la única manera honesta que coneix. Centrarem els nostres esforços en la mobilització al carrer per tal de conformar una nova majoria. L´hegemonia política, social i cultural de l´esquerra s´ha de basar en la conscienciació de la gent. La unitat de l´esquerra és fruït de l´acció diària, dels encontres en les lluites concretes.

Les respostes veïnals a les agressions són el resultat de l´acumulació de forces a l´ombra del poder omnímode de la tirania instal·lada a la Generalitat. A les plataformes i a les manifestacions ens trobarem amb vells militants i nous moviments, amb partits i associacions disposats a fer possible un altre País Valencià. Signarem amb tots ells un compromís que traslladàrem, negre sobre blanc, a tots els àmbits d´intervenció política. I vam rebre, sense excepcions, la mateixa resposta positiva.

L´oferta del Consell Nacional d´EUPV a la resta de forces polítiques és el resultat d´aquesta reflexió compartida i fruit d´innumerables reunions i debats amb tothom. Totes les voluntats seran poques per desplaçar la dreta del poder, evitar el bipartidisme esterilitzador i canviar el cicle polític per arrancar al PSPV, finalment, un programa de govern vertaderament d´esquerres. Un grapat de vots pot fer capgirar els dolents resultats electorals de 2003, perquè cal recordar que la dreta continua segrestant consciències amb la vella rutina de bombardejar amb mentides.

Hem d´entrar tots junts a Les Corts Valencianes per arreplegar totes i cadascuna de les sensibilitats de l´esquerra plural. Estem convençuts que la tasca és factible prenent com a base la nostra aposta. Una proposta generosa i realista que es manté ferma a pesar dels entrebancs.

El 9 d´octubre de 2006 podem fer renàixer l´esperança amb el missatge que tots cedim per guanyar en comú. La generositat de tots i totes, la mirada sempre posada en el País i la necessitat de guanyar un futur plural i d´esquerres ens portaran a la suma desitjada.

A la convocatòria hem d´acudir tots i totes. L´esquerra alternativa, l´ecologisme polític, el valencianisme d´esquerres i, també, el republicanisme, el feminisme, el pacifisme, la cultura compromesa... estem cridats a conquerir un futur per a la immensa majoria.

Font: Levante-EMV 23/09/06